martes, 1 de febrero de 2011

Viure el present? És el que tenim i res més. El passat es fos i el futur una entelèquia que un dia ens somriu i un altre ens amenaça des del no res. Però com atrapar els segons d'aquest present, sentir-los propis, viure, saben que qui respira sent o pensa som nosaltres, mentre existim un moment darrera l'altre, un batec, un dolor, una carícia. Potser això seria la plenitud. Només així ens faríem amos de la nostra vida sense perdre una engruna en el camí. I no obstant acumulem temps inútil, instants sense rastre, buides hores que no recordarem un cop consumides.Viure el present.