Tots estem sols, és innegable. Alguns tenim la sort de sentir que uns lligams invisibles ens fan més propers a determinades persones. La seva companyia ens reconforta,ens fa sentir que,per uns moments,el gran trenca closques del viure te un cert sentit. Però tot és més diàfan quan sentim nostre la tristor d'un amic. Els lligams passen a ser quelcom de real i tangible. I en aquells instants,ens sabem inútil amb les mans plenes de sentiments que no sabem donar. Ens resta l'esperança de que l'altre sigui capaç de captar dins de les simples paraules,tota la càrrega emocional que fa absurdes les frases fetes.

ALBERT ESPINOSA (Ens parla de les perles)


Una bona idea. Esperar trobar perles en la nostra vida. Una per mes és demanar molt? Aquelles persones que ens alimenten l'ànima. Perquè tot al nostre voltant és energia viva, força que és renova eternament més enllà del començament del món i que en uneix com una xarxa invisible i magnifica. Però en aquest engranatge màgic hi ha energia negativa, pes en les ales. Per això és  important trobar aquestes perles que donen aire, que com una mà ens agafen per seguir pujant. No importa si només es creuen en el nostra camí un instant o tota una vida.  En les pàgines d'un llibre o en una música.Tinc la sort infinita de haver trobat perles en el meu viure. No gaires, per això són tan importants, com un tresor que només és teu però que pots compartir el seu alè amb aquells que el saben reconéixer.

Una tarda grisa demana colors. Si poguéssim pintaríem els pensaments i els penjaríem com roba estesa a tots els vents, a tots els perfums, a tots els camins dels somnis...

No tindriem por de mirar la vida cara a cara y seriem valents perdefensar el que ja ningù creu: que tot és possible i que quelsevol dia tot pot ser diferent.